Quan es publiquen les estadístiques sobre el consum de drogues, el nombre d'homes amb una drogodependència sempre és més elevat que el de dones, i això possiblement és degut al fet que hi ha una gran proporció de dones que realitzen un consum problemàtic i que estan invisibilitzades, quedant-se sense detecció.

L'evidència dels estudis que s'han fet en relació amb l'accessibilitat de les dones a la xarxa d'atenció a les drogodependències, assenyala com a determinants:

• La penalització social que pateixen les dones amb consum.
• La por a perdre la custòdia dels fills o filles.
• La transgressió que implica l'abandonament del rol de cuidadora de la família o parella.
• La presència d'una parella drogodependent.
• Les llistes d'espera dels diferents recursos per la menor disponibilitat de places per a dones.
• La impossibilitat de fer un tractament residencial acompanyada dels fills i filles.
• L'absència o escassetat de serveis específics per a dones.

Tots aquests determinants fan que les dones triguin més a arribar als recursos i quan ho fan arribin en un estat molt cronificat i amb una complexitat afegida a l'hora d'abordar el problema.

És per això que cal posar èmfasi en el disseny o reestructuració de recursos aplicant la perspectiva de gènere per donar una atenció que vagi encaminada cap a la igualtat de gènere.