Per primera vegada, o per costum, un individu qualsevol aposta en un determinat joc i l'atzar el premia amb una gran quantitat de diners. En aquests moments l'excitació que experimenta és sorprenent, se sent la persona més afortunada del món, s’activa el centre de recompensa, el mateix que interfereix en la resta d’addiccions. Les seves expectatives de guanys superen la realitat i la seva actitud davant el joc progressivament va canviant.

Podem afirmar que el patró que segueix el jugador patològic es desenvolupa en tres fases: guanys, pèrdues i desesperació.

El joc patològic es pot solucionar; es tracta d'una addicció comportamental on hi ha un trastorn del control dels impulsos, de manera que el tractament ha de partir d'aquesta premissa.

Així, el principal objectiu serà aconseguir un autocontrol, és a dir, reduir o eliminar la necessitat i urgència de jugar.

Hi ha diverses pautes a seguir que dificulten la possibilitat de jugar, com ara:

• Control dels diners a través d’una tercera persona o entitat.
• Evitar les situacions que faciliten el joc, com les sales de joc, els llocs on anava abans a jugar...
• Evitar la companyia d’altres jugadors.
• Autoprohibir-se l'entrada a les sales de joc d’àmbit nacional o de la comunitat autònoma.